Arran de la pandèmia el sector comercial ha hagut de fer front a infinitat de reptes per poder mantenir la seva activitat i no haver d’abaixar les persianes. Per a molts comerços el principal ‘quiz’ va ser la digitalització mentre que per d’altres ho va ser la reformulació de serveis/productes o l’ajust de personal per reducció de la producció. Si bé totes les botigues van haver de reinventar-se forçosament i trobar un pla viable alternatiu, és important posar el focus a la situació del comerç de proximitat i, encara més en concret, a la dels establiments catalogats com a ‘emblemàtics’.
.png)
Solucions excepcionals per a situacions inèdites
Les botigues de barri (merceries, forns, lampisteries, queviures, bodegues, papereries, etc.) van haver de fer front al pagament de la renda del seu lloguer sense facturar res, o gairebé, per la prohibició legal d’obrir en cas de ser ‘no essencials’ durant 2 mesos. Els efectes de les mesures restrictives del confinament es van perllongar igualment amb les fases del desconfinament, també força limitadores. “La pandèmia va marcar un abans i un després al sector dels locals comercials i tot i els grans obstacles també va donar lloc a l’impuls de reinvencions, a la superació d’obstacles de viabilitat i fins i tot a la creació de nous serveis i productes”, comenta Ana Fuertes, directora del Departament de Locals Comercials de FORCADELL.
Per pal·liar-ne els efectes adversos, l’administració catalana va aprovar el Decret Llei 34/2020, de 20 d’octubre, de mesures urgents de suport a l’activitat econòmica desenvolupada a locals de negoci arrendats que possibilitava la renegociació amb la propietat de les condicions del lloguer fins a una reducció del 50% pel període que el negoci no hagués pogut desenvolupar la seva activitat comercial. Tot això, d’acord amb la nomenada clàusula rebus sic stantibus (“estant així les circumstàncies”) per tal que el Decret tingués encaix en l’ordenament jurídic i justificar l’excepcionalitat per la pandèmia.
Les botigues emblemàtiques, encara més debilitades
Si bé la situació descrita va suposar un sacseig transversal pel sector, cal destacar el cas de les botigues emblemàtiques, centenàries en la seva majoria. A Barcelona, ja des del 2020 en plena pandèmia, s’ha constatat com molts d’aquests establiments s’han vist obligats a tancar per un augment exponencial de la renda. La finalització d’un contracte de renda antiga, l’actualització de la quota per la propietat i no aconseguir establir un acord de renegociació va donar lloc a molts tancaments com a desenllaç. En alguns casos, les rendes s’havien duplicat, per la qual cosa, assumir l’increment per a molts ha estat inviable.
A finals de 2021, tal com s’extreu de l’informe de Mercat immobiliari de Locals Comercials, la forta demanda existent va empènyer les rendes a xifres prepandèmiques a pràcticament tots els eixos comercials. Sagrada Família i Vila de Gràcia mantenien les dues les rendes mitjanes més elevades de la ciutat, registrant 54 €/m²/mes i 45 €/m²/mes respectivament a tancament de l’exercici. Les 2es línies comercials d’Eix Clot i Sants-Les Corts, d’altra banda, oferien les rendes mitjanes més baixes registrades a l’informe del 2S 2021, en tots dos casos en els 10€/m²/mes.
Ana Fuertes, directora del Departament de Locals Comercials de FORCADELL, destaca que “el comerç de proximitat és un bé característic dels carrers de Barcelona, que s’està desdibuixant per moments. És una llàstima que hi hagi locals buits que podrien estar arrendats movent l’economia i donant vida als barris. En aquest sentit, el sector travessa un moment delicat que contrasta amb les ganes i la voluntat latent d’emprenedors i petits empresaris que per poc que poden, tiren endavant el seu projecte apujant persianes.”
Aquesta situació ha posat damunt la taula la necessitat d’establir una regulació específica per protegir el petit comerç, el de barri i l’emblemàtic. Establiments de souvenirs o de canvi de moneda ocupen actualment locals i carrers amb molta història. Per exemple, al Gòtic, en concret al carrer Comtal, han abaixat les persianes botigues emblemàtiques com l’Arlequí Màscares, Montserratina, Can Boada, la Casa del Bacalao, la Formatgeria Simó, la xarcuteria Fondevila, l’Òptica Sanabre o l’herbolari Agricòlia. Al carrer Ferran, un altre dels típics històrics, ha vist tancar La Farmàcia de l’Estrella, del 1840. Aquests són només alguns exemples, però l’afectació als comerços emblemàtics s’estén a d’altres barris de Barcelona com el de Sant Antoni, el Raval, la Vila de Gràcia, Sant Andreu, Poblenou o el Poblesec o la Dreta de l’Eixample.
Un barreig de situacions
Altres factors com la ‘gentrificació’ també han contribuït a la pressió cap a les botigues emblemàtiques doncs l’increment dels preus de lloguer dels habitatges, d’una banda per l’elevada demanda i per l’altra per l’afluència turística, ha transformat el clima tranquil de barri en carrers amb oci i soroll que alteren el descans, benestar i convivència dels veïns. Si bé el consistori està aplicant mesures tipus moratòria per posar remei a diverses problemàtiques (terrasses, horaris comercials, zones verdes, patinets i carrils bici, etc) no sembla ser suficient.
Binomis que reclamen una regulació
El model comercial actual ha posat en evidència les afectacions per a conservar un comerç autèntic, solvent i viable a barris que pateixen, a més a més, la ‘gentrificació’. La problemàtica en sí és complexa doncs aglutina tot un conjunt de factors que des de les associacions de comerciants fa temps que posen damunt la taula per reclamar solucions abans no sigui massa tard. Ens referim a binomis com ‘comerç tradicional vs comerç global’, ‘e-commerce vs botiga física’, ‘comerç turístic vs serveis bàsics’, ‘supermercats fantasma vs supermercats tradicionals’, etc. L’objectiu és, doncs, salvar el comerç i recuperar el clima de benestar i de caliu tradicional característic dels carrers històrics de Barcelona. Tot i les moratòries que duu a terme l’Ajuntament periòdicament amb bisturí per posar-hi remei, sembla que per ara, no fan prou per establir un nou ordre.
Anterior